Entrega 1- Cases
“S’Arenal sempre serà guapo!” Ho varen sentir les meves orelles adolescents mentre passejava davant el passeig de davant la mar.
Les paraules taxatives venien d’una bancalada de vells que reposaven en aquells bancs de ciment i de respatlers de fusta que hi havia a primera línia, molt a prop de la desembocadura del torrent dels Jueus.
“S’Arenal sempre serà guapo!”, proclamava un d’aquells tertulians dels anys 70.
Ho repetiria ara, assegut en el mateix indret?
Ho diria mirant cap a la mar, cap a l’altra banda de la badia i entrellucant la Serra?
Ho diria fitant la mirada cap a terra, cap al poble i les petites cases que hi queden i els grans edificis que s’hi alcen?
Es fixaria en la gent, en el personal, en els transeünts, en els estiuejants i en els estadants d’avui?
Mig segle no passa debades, i més en un espai on per a molts la idea predominant és el màxim i ràpid benefici i res pus. El guany d’avui i el ja ho veurem demà.
Però tanmateix, sempre hi ha espires de bellesa, a s’Arenal: la mar, les postes de sol, la flaire dels pins, el pont, les pedreres, els noms de lloc...
I la mescladissa de gent: aquells mallorquins d’arrel pagesa inconfusible, els mig burgesos que foren els primers estiuejants, els peninsulars que eren estranys i ara ja són d’aquí, els europeus del nord enamorats del sol, els africans que ens alliçonen en tastes coses: supervivència, resistència, comunitat...
No és fàcil, però tothom és s’Arenal. I tothom el fa, a la seva manera, formós i bell.
